La paraula cel·lulitis significa inflamació de les cèl·lules. Per tant la utilitzem malament quan volem fer referència al greix en forma irregular o encoixinat sota la pell. Seria més correcte parlar de pell de taronja. El que s’entén com a cel·lulitis apareix principalment en dones a la cara externa de les cuixes, a la cara interna dels genolls, en els glutis i a l’abdomen. Es creu que hi ha un component genètic o racial en la predisposició a tenir-ne ja que es més freqüent en dones blanques que en asiàtiques i negres.
Hi ha una relació entre l’aparició de la cel·lulitis i les hormones del cos. Per exemple:
- La insulina estimula la lipogènesis, és a dir, la creació de de teixit gras o adipós. La insulina la secretem quan ingerim aliments rics en hidrats de carboni i sucres.
- També s’estimula la lipogènesis per la presencia d’estrògens i prolactina. Hormones femenines relaciones amb el cicle menstrual. Per això acostuma a aparèixer a partir de la pubertat i s’agreuja durant la menstruació, l’embaràs i tractaments amb estrògens.
- En canvi disminueixen la creació de greix la testosterona, la progesterona, la hormona luteïnitzant (LH) y els glucocorticoides.
- La lipòlisis i crema de greix s’estimula per l’acció de l’adrenalina, el glucagó i les hormones tiroidees.
A part de les diferències hormonals entre homes i dones, el teixit gras es col·loca de manera diferent sota les capes de la pell entre els diferents sexes:
En els homes es formen septes de distribució creuada i en les dones de disposició perpendicular. L’anatomia femenina al tenir aquests septes fibrosos en forma perpendicular provoca que quan hi ha una sobreacumulació de greix en la zona se separin en forma de lòbuls voluminosos en seccions rectangulars que fan pressió cap a la pell. Els homes, encara que tinguin acumulació de greixos, al estar en una disposició diferent, formen petits lòbuls poligonals que no formen protusions cap a la pell.
Però tot hi així no hi ha una relació directe entre el sobrepès i la cel·lulitis. Es a dir, poden haver-hi dones que tinguin un gran excés de pes i no tinguin aquest tipus de pell, i d’altres que els sobrin pocs quilos i en tinguin. Per tant, l’excés de greix no es la única causa de l’aparició de la famosa pell de taronja. A més, aquesta pell té alterades les propietats d’extensibilitat, resistència i elasticitat. Això també pot provocar que hi hagi alteracions vasculars i que apareguin petits edemes o retencions de líquids. La pell amb cel·lulitis té una permeabilitat del capil·lars sanguinis augmentada y el drenatge limfàtic disminuït. Tenir mala circulació també augmenta les probabilitats de patir cel·lulitis.
No existeix una relació directe entre sobrepès i cel·lulitis Clic para tuitear
La cel·lulitis es pot classificar en 2 tipus principals:
- De tipus tova: cursa amb un flacciditat i baix to muscular. Es més freqüent que la pateixin dones de més de 40 anys i que tenen una activitat física molt baixa, sobretot si han fet dietes dràstiques per baixar de pes ràpidament.
- De tipus dura: És compacta i dura. L’acostumen a tenir dones joves i que practiquen activitat física de manera regular.
Factors que contribueixen al desenvolupament de la pell de taronja
- Sedentarisme: empitjora el problema ja que provoca una disminució de la massa muscular i afavoreix la creació de greix corporal, augmenta la flacciditat dels músculs i tendons, disminueix el retorn venós i incrementa la insuficiència venosa. Estar moltes hores en una mateixa postura també produeix estasis venosa.
- Roba ajustada i tacons alts: dificulten una correcta circulació i drenatge alterant el retorn venós.
- Tabac: augmenta l’envelliment dels vasos, la degradació del col·lagen i les fibres elàstiques. També disminueix l’oxigenació dels teixits.
- Alcohol: Aporta el que anomenem “calories buides”, es a dir, aporta energia sense nutrients. Afavoreix la generació de greix corporal.
- Estrès: Patir estrès, ansietat i frustració augmenta l’adrenalina i la noradrenalina, hormones que en altes concentracions augmenten el greix corporal.
- Fàrmacs: betabloquejants i anticonceptius poden induir i empitjorar la cel·lulitis.
- Menopausa: A partir de la menopausa pot aparèixer o empitjorar la pell de taronja degut a que cada any després de la falta permanent de la menstruació disminueix aproximadament un 2% el col·lagen dels teixits.
Consells dietètics per combatre la cel·lulitis
- Evitar fer una ingesta excessiva de greixos i sucres per evitar pics d’insulina en sang.
- Utilitzar poca sal per afavorir l’eliminació de la retenció de líquids.
- Evitar el restrenyiment fent una bona ingesta de fibra, ja que aquest empitjora l’estat de les venes del tronc inferior.
- Consumir aliments rics en vitamina C. Participa en la fabricació de col·lagen, millora la funció del vasos combatent els radicals lliures responsables de l’envelliment.
- Vitamina E: té una funció antioxidant que afavoreix a les parets del vasos.
- Polifenols: són potents antioxidants que tenen beneficis sobre la circulació i els radicals lliures. En relació a la cel·lulitis els més recomanats son els polifenols que es troben a la carxofa, el raïm i el ginkgo biloba.
En conclusió: Per eliminar i reduir la cel·lulitis cal evitar el sobrepès i treballar per mantenir una bona massa muscular. Mantenir-nos actius evitant una vida sedentària, canviant de postura quan estem a la feina i consumir diàriament aliments rics en antioxidants.
Deja una respuesta