Ensenyar a menjar és ensenyar a créixer

 

Ensenyar a menjar als nens no és fàcil

Considero que l’educació nutricional comença abans del naixement del nen. Els hàbits alimentaris de la família (avis, germans, pares, etc.) influiran directament en els futurs hàbits del nadó.

La llar on el nen es desenvolupi i creixi li proporcionarà una forma d’alimentar-se. La cultura familiar, els costums, els sabors dels aliments, entre d’altres factors, afectaran a la seva alimentació.

Per tot això, la responsabilitat d’ensenyar a menjar al nen, recau en la seva major part sobre els pares. El nen imitarà la conducta dels seus progenitors i voldrà menjar el mateix i de la mateixa forma en què ho fan els grans. És important que l’hi permetem.

Però … Què passa quan anem a un restaurant? Per què als nens només els donem les opcions incloses en el «menú infantil«? En aquest cas, són els adults els que li fan creure al nen que el seu menjar ha de ser diferent, que el menjar de «la gent gran» no és per a ell. D’aquesta manera estem oferint als nens una dieta molt limitada, reduïda moltes vegades a macarrons o carn arrebossada. Si els acostumem a menjar només aquest tipus de plats poden aparèixer problemes en la conducta infantil en voler incloure nous aliments. Aquest és un conflicte al qual m’he enfrontat en la meva consulta en nombroses ocasions.

De la mateixa manera que volem que els nostres fills gaudeixin d’una bona educació, d’una cultura musical o despertar-los l’interès per la lectura, perquè el seu creixement i desenvolupament sigui complet, l’assimilació d’uns bons hàbits alimentaris des de petits és un factor fonamental. A més, hem de tenir en compte que educar en salut ajudarà a prevenir futurs problemes.

La responsabilitat d'enseñar a menjar al nen recau en la seva major part sobre els pares. Ensenyar a menjar és ensenyar a créixer Clic para tuitear

Tots hem conegut a alguna persona adulta que rebutja aliments sense provar-los dient que no li agraden, a algú que mastega amb la boca oberta o que pateix problemes de pes fruit d’uns mals hàbits alimentaris. Aquestes formes d’actuar es desenvolupen en la infància i es podrien haver treballat a través d’una bona educació nutricional.

Hem introduir de forma correcta els aliments als nens. La primera reacció davant d’un aliment desconegut serà gairebé sempre de rebuig, però aquesta actitud canviarà amb el pas del temps. Provant noves formes de presentació de l’aliment i utilitzant diferents olors i textures, el nen acabarà percebent-lo com a un aliment més.

La clau no és la insistència sinó la resistència. Com més gran sigui el nen, ens serà més difícil aconseguir que li agradi un aliment nou. És més fàcil aconseguir-ho en un nen d’1 any que en un nen de 2 i més fàcil en un nen de 2 anys que en un de 3. El meu consell pels pares que volen inculcar uns bons hàbits alimentaris en els seus fills és: tenir paciència, dedicar el temps suficient i predicar amb l’exemple.

Júlia Farré. Dietista – Nutricionista