Ansietat pel menjar. Per què apareix i com tractar-la?

«Tinc ansietat per menjar« o «Arriba la nit i menjo per ansietat» són dues expressions ben comuns que, sense estadístiques en mà però amb l’experiència per davant, poden ser de les més escoltades en consulta, sobretot en aquelles persones que volen perdre pes i que sovint no ho aconsegueixen, o bé, no tenen una relació equilibrada i saludable amb el menjar.

És per aquest motiu que a causa de la gran quantitat de persones que busquen ajuda darrere d’aquesta demanda «comodí» coneguda com – tinc ansietat per menjar- hem volgut dedicar un article íntegre a aprofundir, aclarir i contextualitzar aquesta realitat. Esteu preparats? Comencem!

Què entenem per ansietat per menjar?

La paraula ansietat es fa servir amb molta freqüència i en ocasions, fins i tot diria una mica «a la lleugera», tractant-se d’un terme un xic generalitzat. El que sabem és que l’ansietat es defineix com un símptoma, una senyal … .com una reacció de les persones davant d’una determinada situació o moment, que especialment ens preocupa en excés i que per això sentim aquesta sensació de: no arribar a això / no donar la talla / no estar a l’alçada o senzillament, no poder controlar.

Sovint l’ansietat és capaç de causar-nos una sensació de desesperança, que s’apodera del nostre cos, i ens provoca al seu torn sensacions físiques també: el cor és capaç de bategar més fort o les nostres mans suen en excés … Tot això ens aclapara i fins i tot ens arriba a espantar. I ens espanta de tal manera que la nostra reacció és fugir-ne, tapar-la, anestesiar, qualsevol cosa que «serveixi» per esvair-la. I aquí el menjar es converteix en la nostra principal aliada per aconseguir desfer-te d’ella per un moment.

El menjar com a refugi

Però el que potser ningú us ha ensenyat encara, és que malgrat les nostres ganes intenses per lliurar-nos de l’ansietat, com més ens entossudim a fer veure que no existeix, més força cobrarà i més poderosa es tornarà. Llavors el que abans era picar entre hores, a poc a poc es va convertint en més i més desordre, o en més quantitat de menjar, en més ingestes sense sentit, … .. i al mateix temps, el nostre malestar va en augment sense esperança de trobar una sortida.

Arribats a aquest punt, un gran nombre de persones, creuen que la solució al problema serà seguir una dieta, buscar algú que li controli el que ell/ella no és capaç de controlar: quan menja, quant menja, com menja, què tria per menjar, etc … Potser en alguns casos, un procés d’educació nutricional amb un professional de la nutrició sigui una solució d’acord al problema. Però en molts altres, és molt freqüent observar que la intervenció dietètica no resulta suficient, sent necessari aprofundir en aspectes més individuals i interns de la persona, per ajudar-nos a comprendre i a entendre aquest comportament que tenim amb el menjar i que nosaltres anomenem «ansietat de menjar «.

Què faig si tinc ansietat per menjar?

Per aquest motiu, dues de les realitats que pretenc plasmar en aquestes línies són:

1. Si els episodis d’urgència per menjar o de desordre alimentari ocorren poques vegades al nostre dia a dia, o en moments molt puntuals de la nostra vida, sense que ens suposin una font de preocupació intensa per a nosaltres, convé reflexionar i tenir en compte que tots podem sentir en algun moment que la nostra relació amb el menjar es desestabilitza i no és un constant.
2. Si sentim que el nostre «problema» és que tenim ansietat per menjar o que s’ha convertit en una dificultat com a tal, és fonamental que ens aclareixin que el problema no és el menjar o la nostra manera de menjar, sinó que el menjar o aquesta sensació d’urgència pell menjar no és més que una manifestació del veritable problema personal, una alternativa que fins ara hem trobat de gestionar l’ansietat, entre altres motius, per què no hem sabut solucionar-ho d’una altra manera i hem recorregut al menjar com una eina «provisional» per millorar-lo

És en aquests casos en què o bé s’han intentat solucions diverses pel nostre compte o bé ajudes dietètiques sense resultats, esdevé imprescindible plantejar-se la possibilitat de buscar l’ajuda d’un professional de la psicologia, especialitzat en entendre quines dificultats personals es poden emmascarar en aquests patrons alimentaris que es caracteritzen pel descontrol.

L’ansietat com a senyal ha vingut a visitar-nos per informar-nos d’alguna cosa, és una altra colom missatger com són les nostres emocions, que ens porten el seu missatge, la seva funció, el seu ús, la seva utilitat i el seu sentit en les nostres vides. I fins que no li prestem atenció i deixem de buscar alternatives en el menjar, no començarem a estar en el bon camí per solucionar aquest problema d’arrel.

Recolzament psicologic

Per tant, és fonamental que si ens sentim identificats amb aquestes línies, comprenem que l’ajuda psicològica i el suport emocional pot resultar-nos de gran ajuda per conèixer nous camins i maneres de funcionar sense recórrer al menjar donant-li funcions que no li pertoquen.

El menjar és de manera innata una font de plaer (però no l’única ni de bon tros) i una necessitat perquè el nostre organisme funcioni bé, però no ha d’esdevenir una font de malestar, ni tampoc un mediador de les nostres emocions ni molt menys la nostra moneda de canvi de les dificultats personals que tots tenim.

Demanar ajuda és de valents i gaudir del menjar al mateix temps que cuidem la nostra alimentació, la nostra salut i nodrim el nostre benestar és possible.

Contacta aquí amb nosaltres