En aquest episodi de “Charlas con salud”, us deixo una entrevista realitzada a l’Andrea Arroyo sobre psicologia de l’obesitat. L’Andrea és dietista – nutricionista a més de psicòloga general sanitària. És professora de la Universitat Oberta de Catalunya, entre altres entitats. Coordina el grup de treball Trastorns de la conducta alimentària i tractament psicològic de l’obesitat del Col·legi de psicòlegs de Catalunya, a més de ser molt activa en mitjans de comunicació i blocs. Està especialitzada en psiconutrició, trastorns de la conducta alimentària i obesitat. Tinc el plaer de comptar amb l’Andrea en el meu equip del Centre de Nutrició Júlia Farré.
Índice
– Hola Andrea, moltes gràcies per concedir-nos el teu temps per poder fer aquesta entrevista.
Gràcies a tu Júlia, és un plaer poder sortir avui de la consulta per venir a un lloc tan bonic i poder parlar una estona.
L’obesitat més enllà d’un problema de balanç energètic
– Durant molts anys s’ha entès l’obesitat simplement com un problema de despesa energètica. És a dir, que el balanç energètic estava descompensat. Una persona ingereix més calories de les que gasta i per tant s’engreixa i la solució requeia en fer una dieta hipocalòrica, en combinar-la amb exercici físic… Tot i així hi ha moltes persones que no aconsegueixen perdre pes, altres que en perden i el tornen a recuperar…
Realment és tan senzill com això l’obesitat? Tu que opines sobre això?
D’entrada no, no és tan senzill ni moltíssim menys. El resultat d’aquest balanç que tu nombraves ara entre el que mengem i el que gastem, no és una cosa tan simple, l’obesitat és una cosa molt més complexa. A la consulta i en el nostre dia a dia podem observar que simplement la ingesta de les persones depèn de moltíssims factors i és el resultat de múltiples interaccions. No és només el que mengem sinó com ho mengem, les tendències que tenim com a consumidors, factors hormonals… Va molt més enllà, és a dir, no podem reduir només a dieta i exercici per a posar remei a un problema tan complex i tan global com és l’obesitat.
No podem reduir només a dieta i exercici per posar remei a un problema tan complex i tan global com és l'obesitat. #centrojuliafarre @aarroyof Clic para tuitearCom pot una persona arribar a patir obesitat?
Sabem que hi ha un component genètic que està present i pot predeterminar, també molts factors biològics en els que encara la ciència no ha arribat a aprofundir. Independentment d’això, una persona pot arribar a ser obesa per una interacció de múltiples factors. És a dir, l’obesitat es considera un problema multifactorial i multicausal, per tant hem de tenir en compte tots aquests factors que fan que aparegui en la vida d’una persona.
– El que estem veient és que l’obesitat va en augment en totes les edats i en diferents nivells econòmics i culturals de la societat. Els dietistes – nutricionistes tendim a criticar molt a la indústria alimentària pel tipus de productes que produeixen i promocionen.
La indústria alimentària és realment una causa important o també hem de responsabilitzar a nivell individual de patir obesitat?
Jo crec que és un híbrid entre les dues coses. No podem ser cent per cent responsables del tot, ja que el context, la publicitat, l’oci, tota aquesta indústria alimentària que cada dia centra els seus esforços en què comprem aquests productes més processats i insans té una part de responsabilitat. Sovint no és gens fàcil bregar amb tots aquests estímuls que dia a dia ens anem trobant. També hi ha factors com el viure en un entorn urbà que no et convida a fer activitat física o un entorn laboral on tampoc t’ho posen fàcil per no passar més de vuit hores assegut.
Quins impediments a nivell emocional o psicològic es troba una persona obesa que no aconsegueix perdre pes i com podríem combatre’ls?
Això és una cosa que hem parlat moltes vegades en les nostres sessions clíniques, intercanviant opinions sobre tots els pacients que tenim. Jo et diria que em trobo molta desesperança. El fet d’intentar-ho tot i no poder fer res, és una cosa que des de la psicologia anomenem indefensió apresa. La indefensió apresa apareix quan et comportes de manera passiva o indiferent perquè segons tu ja ho has intentat tot, o això creus, i acceptes que ja no pots fer res o no hi ha remei per a la teva situació.
La indefensió apresa apareix quan et comportes de manera passiva o indiferent perquè segons tu ja ho has intentat tot, o això creus, i acceptes que ja no pots fer res o no hi ha remei per a la teva situació.
– Serien el prototip de persones que vénen a la consulta de nutrició o psicologia i et diuen «A veure si tu em pots aprimar» Com que et passen a tu la responsabilitat com a professional.
Si això que comentes és una cosa que anomenem Locus of Control. És a dir, on és el control de la teva vida en el teu nutricionista o psicòloga o en tu mateixa? En aquest punt hem de tornar la responsabilitat cap a la persona, argumentant el que nosaltres podem fer per ella, però també el que pot fer ella mateixa que és qui porta el timó de la seva vida.
– M’agradaria que em parlessis una mica sobre l’estigma de l’obesitat.
El tema de la discriminació social és un tema del qual segurament no es parla, però que està molt present. Quan una persona amb excés de pes es veu discriminada o estigmatitzada, això pot repercutir en moltes experiències negatives per aquesta persona. La persona es pot aïllar socialment, pot repercutir en competències personals com la falta de confiança, la manca de seguretat, l’oportunitat per tenir unes relacions socials saludables… Penso que no té la suficient consciència que aquestes persones estan rebent aquest tipus de discriminació i que això està tenint un efecte també en les seves vides i la seva persona. El fet que et valorin per unes xifres de pes, seria el reflex d’una injustícia i segurament si li preguntem a aquestes persones, així ho viuen.
Tractament de l’obesitat des de la psiconutrición
– Doncs anem al més important.
Quines solucions hi ha per tractar l’obesitat?
La realitat és que no tenim una solució definitiva, però això no impedeix que passem a l’acció. És a dir, amb totes les eines i coneixements que tenim avui en dia és possible treballar i posar-se mans a l’obra. Els professionals de la salut hem d’estar molt conscienciats en que hi ha moltes coses que es poden fer i altres que s’escapen del nostre control.
Com planteges el tractament de l’obesitat des del punt de vista psicològic?
D’entrada hem de fer una bona valoració de cada cas, recollint la màxima informació possible i sobretot tenint en compte aspectes específics que van lligats al context psicològic de l’obesitat. Fem preguntes en aspectes com la insatisfacció corporal o les possibles alteracions alimentàries que apareguin. També de la manera en què es comporten amb l’alimentació, si tenen aliments prohibits, si no en tenen. Preguntes sobre les limitacions físiques o la família també són importants. A partir d’aquí, quan tens una valoració del cas el més completa possible, et planteges objectius terapèutics.
Quin tipus d’objectius terapèutics podrien ser, podries posar-ne algun exemple?
Doncs per exemple sovint ens trobem amb el sentiment de culpabilitat. Les persones poden sentir-se culpables per haver menjat un determinat aliment, per haver-se saltat la seva dieta o fins i tot amb el seu cos. Aquests són punts molt comuns i importants que en molts casos s’acaben convertint en objectiu terapèutics. Treballar la culpabilitat, l’acceptació del cos i la negativitat lligada a la figura.
Què li diries a un altre professional de la salut que està tractant amb persones que pateixen obesitat i no compti amb un psicòleg en el seu equip de treball?
Doncs que l’incorporin, perquè sabem que l’obesitat necessita aquest equip interdisciplinari. Dins cadascun de les seves funcions, hi ha el metge, l’endocrí, el dietista-nutricionista, l’entrenador personal, però també ha d’estar el psicòleg sanitari que sigui capaç d’abordar aquest problema des del punt de vista psicològic.
El tractament de l'obesitat necessita un equip interdisciplinari. Dietista-nutricionista, entrenador personal, endocrí i també psicòleg sanitari. @aarroyof #centrojuliafarre Clic para tuitear– Per acabar
Què li diries a aquelles persones que pateixen obesitat i no veuen com posar-li remei al seu problema?
Que no es rendeixin pel fet que algú els digui que és un problema crònic. Que busquin ajuda professional i especialitzada. Som molts els professionals encantats d’ajudar, que treballem això cada dia.
Quan una persona obesa aconsegueix baixar de pes, psicològicament sempre haurà de mantenir una lluita interna contra l’obesitat?
Depèn dels recursos personals que tingui, depèn de la feina personal que hagi fet, del creixement al qual s’hagi enfrontat. En definitiva depèn de molts factors que a nivell psicològic i intern. Sovint, quan hi ha una baixada de pes, això també repercuteix en la insatisfacció corporal. Cada persona és única, de manera que caldria tornar a valorar el cas per veure com aquesta persona s’està enfrontat ara a la seva vida des d’aquesta nova realitat.
– Per acabar no sé si vols afegir alguna qüestió que no hàgim tractat i que t’agradaria comentar.
M’agradaria acabar remarcant que les persones amb obesitat no són una simple xifra de pes. Tot i que en molts contextos s’entestin a valorar-les en funció del seu pes, els animo a que no es rendeixin davant d’això i al fet que siguin molt més resistents, ja que valen molt més que una xifra a la bàscula.
Moltes gràcies Andrea.
Moltes gràcies a tu Júlia.
Deja una respuesta