Baby Led Weaning per iniciar l’alimentació complementària del nadó

Si tens un petit a casa i t’has informat sobre com incorporar l’alimentació complementària en la seva dieta, segurament hagis escoltat el terme Baby Led Weaning. Tot i que és un terme que s’ha posat de moda recentment, aquesta tècnica d’incorporació dels aliments en els nens, ja la utilitzaven la majoria dels nostres avis. En les següents línies, t’explicaré en què consisteix el BLW i els beneficis que aporta als nens i nenes.

Per la meva experiència en la consulta de nutrició, sé que una de les principals preocupacions de les mares (sobretot de les mares primerenques) és el pas a l’alimentació complementària dels seus nadons. De fet, jo mateixa he començat a interessar-me més per aquest tema arran del meu embaràs i futura maternitat. És totalment comprensible que hi hagi certa incertesa, ja que cada pediatre dóna pautes diferents i les recomanacions han canviat de manera notable en les últimes dècades. Anys enrere, l’Organització Mundial de la Salut, recomanava la introducció d’alimentació complementària a partir d’entre els 4 o 5 primers mesos dels nadons. No obstant això, en l’actualitat els protocols recomanen la lactància materna exclusiva fins als 6 primers mesos d’edat. Aquesta modificació es deu en gran mesura al fet que els nadons tenen més desenvolupada l’habilitat motora en complir els 6 mesos.

Però, en què consisteix el Baby led weaning?

Bàsicament, el BLW consisteix a oferir-li al petit aliments sòlids en lloc de farinetes o purés. D’aquesta manera, el lactant pot passar a manipular els aliments amb les mans i ser ell mateix qui vagi descobrint les seves formes, sabors i textures mentre se’ls emporta a la boca. Jo a més, afegiria que sempre que siguin aliments saludables, el menjar hauria de ser el mateix que estigui menjant la resta de la família.

Aquesta manera d’alimentar-se s’ha de compaginar sempre amb una ingesta suficient de llet, ja sigui a través de la lactància materna o de llet de fórmula. Un cop el petit no mostri més interès pels aliments oferts, no cal seguir donant-li més menjar ni forçar-lo a menjar més. Es tracta que sigui el propi nen el que regula quanta quantitat vol menjar i que sigui ell mateix el que es posi el menjar a la boca, al seu ritme i prenent-se el temps necessari.

A continuació deixo un vídeo molt divertit d’un nadó que gaudeix molt practicant el BLW:

Alimentació complementària: exemples d’aliments

Una de les principals pors dels pares quan donen aliments sòlids al nadó són els ennuegaments. Per això és important estar sempre present quan se li dóna de menjar al bebè, no deixar-lo sol amb menjar a l’abast. El nadó ha d’aprendre a menjar i per a això cal deixar que es posi trossos d’aliments a la boca, que els escupi, que jugui amb ells, que els aixafi entre els dits per esbrinar la seva consistència, etc. Per evitar els ennuegaments és important no fer servir coberts, que sigui ell mateix el que experimenti amb les seves mans per conèixer de què es tracta abans de posar-se l’aliment a la boca. En els nens amb poques dents o sense dents també s’aconsella evitar aliments molt durs que podrien sortir disparats cap a la gola quan intenti aixafar-los amb les genives. Per exemple un tros de poma. En aquest cas seria millor ratllar-la o tallar-la a rodanxes molt molt finetes. L’ideal és oferir al nen els mateixos aliments que menja la resta de la família i també en el mateix moment. Si el nadó veu als adults menjar certs aliments aprèn a menjar de la mateixa manera per observació i imitació.

Beneficis del BLW

Són molts els beneficis d’aquest tipus d’alimentació. Amb això no vull dir que no es pugui alimentar els nostres fills amb farinetes o triturats en moments determinats. Les cremes i purés són un aliment més que no ha de ser evitat a tota costa.

Els principals beneficis a destacar serien:

• Permet als nadons experimentar amb sabors, textures, olors… dels aliments que posteriorment inclourà en la seva dieta habitual. Això també afavoreix que aprenguin a diferenciar els aliments per separat, cosa impossible en el cas de les farinetes que inclouen barreges de diversos aliments a la vegada.
• El nen incorpora a una edat molt primerenca els hàbits alimentaris de la família al menjar el mateix tipus d’aliments i d’una forma independent, és a dir, per si mateix.
• En el futur, el nadó estarà més obert a l’acceptació de nous aliments i serà més fàcil que assimili una dieta més completa.
• És important destacar que no estem obligant a menjar al petit una determinada quantitat de menjar, sinó que menja en funció de la seva gana. Això també s’associa amb menors índexs de sobrepès i obesitat en edats futures.
• Estimula la psicomotricitat del nadó, que no ha d’esperar amb la boca oberta a la cullera, sinó que el mateix ha d’agafar i introduir-se els aliments a la boca.

Mètode BLISS

El mètode BLISS o Baby Led Introduction to Solids és una variant del Baby Led weaning. En aquest cas, el mètode d’introducció dels aliments és el mateix, però es focalitza en aquells que són rics en ferro i energia. Segons el mètode BLISS, a cada àpat hi ha d’haver:

1. Una aportació suficient d’energia (a través d’hidrats de carboni per exemple o de greixos)
2. Un aliment ric en ferro (a través d’aliments animals o vegetals rics en ferro)
3. Una verdura o una fruita

Igual que en el BLW, comparteix la idea que els aliments que se li donin al nen siguin de textura i formes adequades per evitar l’ennuegament. També s’especifica el fet de no atabalar al petit amb un gran nombre d’aliments al mateix temps (màxim 4).

Has experimentat aquest mètode amb el teu nadó? Quina és la teva experiència? T’animo a que deixis els teus comentaris, opinions o inquietuds sobre aquest tipus d’alimentació.