672422554En aquesta entrevista de «Xerrades amb salut», entrevisto a la Neus López Nogueroles, odontòloga de la Clínica Pfaff. Amb ella parlarem sobre alimentació i salut bucal. Espero que us resulti interessant i no oblideu subscriure-us al nostre canal de Youtube per a no perdre-us cap dels nostres vídeos.
Hola Neus, m’agradaria aprofitar que estic amb tu per parlar sobre la relació que hi ha entre l’alimentació i la salut bucal. Tot el que mengem passa per la nostra boca i segurament influirà. Normalment, però, no ens adonem de la importància que té això fins que no ens manca de salut i comencen les molèsties.
És clar que sí, perquè tot el que mengem passa per la nostra boca i afecta les nostres dents però no només és així, sinó que a més l’estat de les nostres dents o la pròpia oclusió afecta com masteguem i, per tant, a la digestió dels aliments.
Els pacients quan vénen a la teva consulta et fan preguntes referents a l’alimentació per tenir una boca més sana?
Sí, són moltes les preguntes que ens fan sobre l’alimentació i la seva relació amb les dents. Ara la pregunta estrella és: Com afecta el sucre les meves dents o a les dents dels meus fills? I després hi ha el camp de l’estètica on les consultes giren al voltant de com afecten certs aliments en la tinció de les dents.
Com que el cafè o el te tenyeixen les dents. Això és cert?
Si, el cafè o el te fosc tenen pigments, els tanins, que el que fan és enfosquir la dent. A l’entrar en contacte amb la dent creen una reacció que enfosqueix la dent.
I no se’n va al rentar-los?
Si que se’n va al rentar-los, però no n’hem d’abusar. Simplement no deixar de prendre cafè, sinó, no abusar-ne. A pacients que s’han sotmès a un blanquejament els recomanem prendre el cafè amb canyeta perquè no entri en contacte amb les dents, a més de per descomptat, raspallar.
Prendre aliments àcids com la llimona o el tomàquet, pot danyar les dents?
Els àcids en entrar en contacte amb la dent produeixen una reacció química que produeix erosió dental que si és severa produeix sensibilitat perquè queda exposada la dentina. Per descomptat no hem de deixar de prendre aliments saludables com la fruita, però hem de saber que no cal abusar per exemple l’aigua amb llimona. També hem de tenir en compte que els refrescos amb gas encara que siguin 0 sucres, sí que tenen àcids que produeixen desgast dental.
M’encanta que hagis tret el tema de l’aigua amb llimona perquè és moltíssima la gent que es prepara aigua amb llimona cada dia en dejú. Això des del punt de vista nutricional no té cap sentit i a sobre ara veiem que des del punt de vista dental també estaria contraindicat.
Exacte, la gent creu que pot prendre refrescs light entre hores, amb molta freqüència i sense raspallat posterior només pel fet que no porten sucre. En canvi, els àcids en contacte amb la dent segueixen produint desmineralització dental, que no és gens bona.
Per què hi ha persones que tenen càries sovint o amb facilitat i d’altres que mai han tingut una càries?
Això passa perquè la malaltia de la càries és multifactorial, és a dir, han de esdevenir diverses coses perquè aparegui. En primer lloc, ha d’haver-hi una proliferació de bacteris a la boca, d’altra banda una dieta rica en sucres, un temps en què aquests sucres entren en contacte amb la dent i després la susceptibilitat individual de cada persona i cada dent. No és el mateix un molar on és més fàcil que quedi adherit el sucre, que un incisiu amb forma més plana.
Però sí que podríem dir que les persones que consumeixen sucres en el seu dia a dia estan més predisposades a patir càries?
Efectivament, ja que el sucre és essencial per a la formació de la càries. Al metabolitzar aquests sucres es creen uns àcids que queden a la dent i destrueixen la part mineral de l’esmalt, apareixent així la càries.
Ara vull parlar d’un tema que a tu i a mi ens toca de prop ja que les dues som mares. Em 
Per sort aquest és un tema que cada vegada es veu menys, ja que la gent està més conscienciada amb el tema, però si que és veritat que és una pregunta molt freqüent en mares. És un tipus de càries, que pot produir-se tant a través del biberó, com de la lactància materna o els xumets. Quan posem sucres o mel al xumet perquè el nen es tranquil·litzi o sucs de fruites en els biberons o el més freqüent que és aprofitar la presa del biberó perquè el nen s’adormi. Quan els nens són petits, ens hem d’ocupar de la neteja de les dents, sense aquesta correcta higiene, el sucre es queda en la dent i pot produir la càries.
Amb la lactància materna passa el mateix tot i que sí que és veritat que amb la tetina del biberó, l’adhesió de la lactosa és més gran. El que hem de tenir en compte és que en la lactància materna la llet no és igual en un moment que en un altre. La llet mantinguda, quan el nen ja té uns mesos, té una elevada quantitat de glúcids, més que la llet de vaca, això és el que després es fermenta produint la càries. La lactància materna és clar és boníssima, pero no podem pensar en una lactància perllongada en el temps per agafar el son del nen. Això és molt còmode i ho entenc perquè sóc mare, però després hem de netejar les dentetes del nen per evitar un quadre infecciós de càries que pot arribar a ser molt greu.
Ara que parlem de la raspallada, em crida molt l’atenció la quantitat de gent que al raspallar-se les dents veu que sagnen. Això pot tenir alguna cosa a veure amb l’alimentació? Pot ser efecte d’una carència en vitamina C o un altre nutrient?
Avui dia veure un escorbut a Espanya, que és una deficiència severa de la vitamina C, és molt infreqüent. Sí que és veritat que en qualsevol desnutrició, existiran menys defenses i els problemes dentals poden augmentar. No obstant això, seria molt estrany que el sagnat tingués lloc només per aquest dèficit. Caldria estudiar cada cas concret per valorar les causes.
Hi ha algun dèficit nutricional que puguem veure directament a la boca?
Hauríem de parlar d’una malnutrició severa, però si que és veritat que un dèficit en calci, en fòsfor i en vitamines A i D, pot produir alteracions en el desenvolupament de les dents. No és una cosa que observem dia a dia, però sí que és veritat que nens malnodrits els triguen més a erupcionar les dents o l’esmalt no és de bona qualitat.
Hi ha algun aliment en concret que ens pugui ajudar a mantenir una boca més sana? O algun que recomanis menjar cada dia o cada setmana per ser font de salut per a la nostra boca?
Hem de portar una dieta saludable, evitar sucres i intentar incloure aliments que ens aportin calci, fòsfor… Iogurts, llet, formatge, verdures de fulla verda, ous, llegums, peix…
Una dificultat que em trobo a la consulta quan vénen persones a fer dieta, apareix quan es visiten persones que porten ortodòncia i em diuen «Això no ho puc menjar» «no em posis un entrepà per esmorzar, perquè no ho puc mossegar»… etc. Què hi ha de cert en tot això? Quins aliments no pot menjar una persona que porta ortodòncia?
Si que és veritat que per exemple en el cas dels «braquets», els recomanem evitar que prenguin coses molt dures que puguin descementar els «braquets». Això és per una qüestió que no s’allargui el tractament. També s’han d’evitar aliments que s’adhereixin i siguin difícils de netejar. Jo sempre dic que mengin de tot però amb sentit comú.
També m’he trobat a algun pacient que al mastegar sent cert dolor o en menjar aliments durs, algun soroll. Això, al què pot ser degut?
Una de les coses que desespera molt als pares (abans que parlàvem dels nens) és el menjar excessivament lent dels seus fills i necessiten molt de temps i paciència perquè s’acabin un plat. Això és normal o ens hauríem de preocupar que el nen tingués una dificultat al mastegar?
Aquí hauríem de veure quin tipus d’oclusió té el nen perquè sí que és veritat que les maloclusions afecten a l’hora de mossegar. No és el mateix a l’hora de, per exemple, mossegar un tros de carn, un nen que té una oclusió perfecta i mossega amb totes els seus queixals i dents a un nen que té una oclusió oberta i mossega tan sols amb quatre queixals. Caldria veure si aquesta podria ser la causa que trigui tant a menjar.
Una vegada, en una conversa, em vas explicar una cosa que com a nutricionista em va cridar molt l’atenció i és que tu amb una revisió normal, rutinària, ets capaç de detectar si algú té un trastorn de la conducta alimentària en funció de la salut de les seves dents. Pots explicar-me una mica això?
No en tots els casos. Però per exemple en pacients amb bulímia o amb vòmits de repetició, aquests àcids passa com en el cas dels refrescos, amb la diferència que en aquest cas l’àcid entra en contacte amb la cara interna de les dents produint erosió dental i exposant la dentina.
Llavors una persona que té hèrnia de hiat o gastritis crònica també podria estar afectada?
Exacte. En aquests casos les persones han de prestar especial atenció al raspallat de les dents. El problema és que el raspallat no elimina la totalitat d’aquest àcid. Aquest esmalt ja no el podrem recuperar i hauríem restaurar amb tècniques reparadores o pròtesis en funció de la gravetat del cas.
L’última pregunta. Per als nens que mengen llaminadures. Quins consells pots donar als pares? Fins a quin punt influència en la salut bucal?
Cal tenir en compte que els dolços són la principal font de càries, per la qual cal saber que els aliments dolços que més afecten són els sòlids enganxosos, després els sòlids i després els líquids. Però el problema no està només en les llaminadures, sinó també en els sucs ensucrats i altres productes alts en sucre. També té molta importància la freqüència amb què els prenguin. És preferible que un nen prengui un dia 20 llaminadures a què es mengin 3 cada dia. Com menys freqüència de dolç prenguin, molt millor. No ens oblidem que el pa, la pasta, els arrossos també són midons que produeixen sucres en fermentació que també produeixen càries. Una altra possible font són els medicaments que els donem que sovint porten una dosi molt alta de sucre. El sucre és a tot arreu i per això hem de tenir cura.
És molt important incorporar també hàbits. Introduir el raspallat com un joc en el nen, raspallar les dents amb ells diàriament… Els pares i mares també hauríem d’evitar hàbits com provar el menjar de la cullereta del nen o netejar el xumet amb la nostra boca. D’aquesta forma no estan protegint els seus fills sinó tot el contrari, ja que estan introduint els seus bacteris careogènics a la boca.
Moltes gràcies Neus per aclarir-nos tots aquests dubtes.
Moltes gràcies a tu Júlia
Deja una respuesta